24 d’abr. 2010

Dues alternatives de llei de llengües

Per seguir amb el nostre debat sobre la llei de llengües, proposo aquí dues alternatives, A i B, per les lleis bàsiques sobre l'ús i oficialitat de les llengües, per a que cadascú pugui dir quina creu que és millor, o com les modificaria, i afegir els seus comentaris. Per aquestes lleis, he considerat aquestes idees: aprendre l'occità és molt fàcil ja que s'assembla molt al català, especialment si només vols assolir un nivell de comprensió bàsica, i és bo generalitzar-ho per afavorir la recuperació de l'occità que es parla a tot el terç sud de França. Per altra banda també cal potenciar el coneixement del francès perquè són els nostres veïns del Nord, i perquè hem d'optimitzar les condicions per poder-nos reunificar amb la Catalunya Nord en el futur.

Les dues alternatives per la llei de llengües:

A.

Oficialitat:
El català és llengua pròpia i oficial de Catalunya (excepte la Val d'Aran).
L'aranès, o occità, és la llengua pròpia i oficial de la Val d'Aran.

Tots els ciutadans de Catalunya tenen el deure de conèixer el català.
A la Val d'Aran, els ciutadans tenen el deure de conèixer l'aranès.

Ensenyament:
El català és la llengua vehicular a les escoles catalanes, excepte la Val d'Aran on ho és l'aranès.

L'assignatura de llengua catalana i occitana s'imparteix a totes les escoles (tres hores setmanals). A la Val d'Aran s'ensenya principalment occità, i en menor grau català. A la resta de Catalunya s'ensenya principalment català, i en menor grau occità.

Tots els alumnes tenen l'obligació d'aprendre dues llengües addicionals (dues hores setmanals per cada llengua). Els alumnes tindran llibertat d'elegir aquestes dues llengües entre les que ofereixi la seva escola. Totes les escoles han d'oferir obligatòriament castellà, francès i anglès, i altres llengües de forma optativa en funció de la demanda.

S'impartirà una assignatura de literatura catalana i occitana, i una altra de literatura universal, en la qual es posarà una atenció especial en la literatura castellana i francesa.

Drets lingüístics:

A més de les llengües oficials, tot ciutadà té dret a adreçar-se a les institucions públiques en castellà, francès i anglès.

Tot treballador de l'administració pública o d'una empresa privada que hagi d'atendre el públic té el deure de conèixer la llengua oficial, o d'estar-la aprenent en cas d'haver arribat recentment a Catalunya. El sou d'aquests treballadors augmentarà a més en funció del seu coneixement del castellà, francès i anglès, reconeixent la seva major qualificació laboral.

Lleis contra la discriminació:

És prohibida la discriminació de les persones, com a ciutadans i en el mercat laboral, en funció de la seva llengua d'expressió habitual, o pel seu accent o dialecte quan parlen català o occità.

És prohibit negar-se a atendre una persona pel fet que s'expressi en una llengua diferent de l'oficial. Si un treballador no comprèn la llengua d'expressió d'un ciutadà, ha d'indicar-ho educadament.

B.
Oficialitat:
El català és llengua pròpia i oficial de Catalunya.
L'aranès, o occità, és la llengua pròpia de la Val d'Aran, i és també oficial a la Val d'Aran.
El castellà és també llengua cooficial a Catalunya.

Tots els ciutadans de Catalunya tenen el deure de conèixer el català i el castellà.
A la Val d'Aran, els ciutadans tenen el deure de conèixer l'aranès.

Ensenyament:
El català és la llengua vehicular a les escoles catalanes, excepte la Val d'Aran on ho és l'aranès.

L'assignatura de llengua catalana i occitana s'imparteix a totes les escoles (tres hores setmanals). A la Val d'Aran s'ensenya principalment occità, i en menor grau català. A la resta de Catalunya s'ensenya principalment català, i en menor grau occità. A totes les escoles
s'imparteix també l'assignatura de llengua castellana.

Tots els alumnes tenen l'obligació d'aprendre una llengua addicional, que l'alumne pot elegir. Totes les escoles han d'oferir obligatòriament francès i anglès per aquesta llengua addicional.

S'impartirà una assignatura de literatura catalana i occitana, una altra de literatura castellana, i una altra de literatura universal.

Drets lingüístics:

Tot ciutadà té dret a adreçar-se a les institucions públiques en qualsevol de les llengües oficials.

Tot treballador de l'administració pública o d'una empresa privada que hagi d'atendre el públic té el deure de conèixer les llengües oficials, o d'estar-les aprenent en cas d'haver arribat recentment a Catalunya.

Lleis contra la discriminació:

És prohibida la discriminació de les persones, com a ciutadans i en el mercat laboral, en funció de la seva llengua d'expressió habitual, o pel seu accent o dialecte quan parlen català, occità o castellà.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

No es tracta de quina es millor , si no de quina contribueix millor a la indepdencia de Catalunya. Si formulem la pregutna en termes de deitjos, donat que la majoria d'indepdentistes actuals mes aviat son frykis del català ja saem el resultat. No estem en un foro com els altres sobre la llengua. L'objectiu d'aquest foro no es una enteleguia teorica sociolingüisitca sobre com ens agradaria que fos Catalunya. Aqui el tema es quines propostes lingüistiques posen mensy pals a laes rodes ala independencia. mentres dediquem energies a lallengua els no indpendentiste ho tenen clar. bilngüisme assimetrica afavor del castellà. Salutacions. Sergi

Manelh ha dit...

"Tot treballador de l'administració pública o d'una empresa privada que hagi d'atendre el públic té el deure de conèixer les llengües oficials, o d'estar-les aprenent en cas d'haver arribat recentment a Catalunya."

Aquest punt el trobo molt interessant. Sobretot el que diu que ha d'estar-les aprenent, ara si no les saps i tens el certificat de nivell no pots treballar a l'administració pública.

I una llengua que jo si posaria obligatòriament a totes les escoles és el llenguatge de signes. Ja ho he dit algun altre cop, que tots els nens catalans fossin capaços de comunicar-se amb altres nens catalans sordmuts.

Jordi Miralda ha dit...

El tema de que tot treballador ha de conèixer les llengües oficials, el vaig posar pensant més aviat en empreses de servei (restaurants, comerços...), a l'administració potser sí que seria obligatori. Actualment, una persona que no sap espanyol no serà admès com a cambrer enlloc a Catalunya, i parlar català en general no és cap mèrit (si un cambrer aprèn català crec que això no fa que li apugin el sou). A l'estat català seríem molt més generosos, el cambrer que arriba podria començar a treballar mentre aprèn català, a partir de que el sap, el seu sou milloraria amb el coneixement de vàries llengües.

Jordi Miralda ha dit...

El tema de que tot treballador ha de conèixer les llengües oficials, el vaig posar pensant més aviat en empreses de servei (restaurants, comerços...), a l'administració potser sí que seria obligatori. Actualment, una persona que no sap espanyol no serà admès com a cambrer enlloc a Catalunya, i parlar català en general no és cap mèrit (si un cambrer aprèn català crec que això no fa que li apugin el sou). A l'estat català seríem molt més generosos, el cambrer que arriba podria començar a treballar mentre aprèn català, a partir de que el sap, el seu sou milloraria amb el coneixement de vàries llengües.

Martí Duran ha dit...

En parlem aquest diumenge, que hem quedat. He escrit a un organitzador de BCN Decideix dient-li que haurien de repartir les nostres propostes lingüístiques a tota la ciutat, a veure si anima la participació. Ja us diré què em contesta.