Si ja des de´l diumenge 18 tinc l´estòmac revoltat i convuls després de sentir el nostre gran conseller d´interior cridar com un possés “tots som garzón”, tot oblidant que el jutge no és pas que estimi Catalunya massa més del que ho puguin fer els seus col.legues del constitucional i, a sobre, en un acte en homenatge als caiguts al camp de la bota, només em faltava l´afer Samaranc per acabar d´alterar-me.
Mentre el món expressa clarament el tarannà del personatge:
The Times: Si vol entendre la corrupció institucionalitzada, un bon lloc per a començar és el palau de Lausana des d'on Samaranch dirigia el CIO
L'Express: Samaranch va canviar la divisa de Coubertain. Amb ell la cosa important era participar en els beneficis.
BBC: Samaranch va deixar créixer un càncer de corrupció i de luxe al CIO
Le Monde: No va amagar mai la seva admiració pel dictador Francisco Franco
The New York Times: Samaranch, un antic dirigent esportiu franquista, va tolerar un cert nivell de corrupció al Comitè Olímpic.
La Stampa: S'ha emportat a la tomba el seu fosc passat amb la camisa blava de la Falange
Sidney Morning Herald: Amb Samaranch el Comitè Olímpic va esdevenir sinònim de nepotisme, clientelisme, escàndols, secrets i elitisme.
Kurier: L'espanyol estava al servei dels feixistes
New Zealand Herald: Samaranch era autocràtic i intolerant
Wall Street Journal: Samaranch insistia a ser tractat d’excel•lentíssim i a envoltar-se de luxe
A casa, que encara el coneixíem millor i en detall, ens entestem en cantar les excel.lències d´algú que potser sí fou astut per grimpar fins allà on volé però que, de cap manera no es podrá dir que fou digne o que honorà la seva terra .
El més preocupant de l´afer però, és l´insondable abisme que s´obre entre la clase política dirigent com a casta (hereva de sang o tradició falangista com el finat, exponent d´esquerra manifesta o clamorosament catalanista, tant se val) i la societat civil i és que, només cal donar un cop d´ull en diagonal a premsa escrita i oficialista, per una banda, i digital o blocs per l´altra, per veure que, clarament, uns van per un costat i els altres per un altre i que, la societat civil cada cop menys entén i claudica devant el fet que, sia per ostentar o conservar una poltrona, es puguin fer panegírics ardorosos envers una camisa blava de tant funest record.
Espanya seguirà per sempre en la nebulosa de la transició, de l´oblit i del repartiment amistós de càrrecs per soterrar el passat., tot respectant les prevendes a fills, néts i besnéts, que, es cert, ja no tenen culpa del que feren els ancestres però que segueixen treient-ne tot el suc que poden i més mentre, no ho oblidem, els hereus dels perdedors segueixen sense poder fer justícia i valent-se únicament, del seu propi enginy.
Catalunya, si vol aspirar a quelcom més, será necessari que tiri beta de salfuman i DDT i realment comenci de zero, si no… malament rai!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
El que convé recordar és que només VILAWEB ha informat d'una forma objectiva sobre el senyor Samaranch. Ahir, el Telenotícies fou autènticament vergonyós: només es van repartir elogis per Samaranch, i es va mencionar la premsa internacional sense dir res de les crítiques que se li van fer! Per saber que el New York Times criticava durament el passat falangista i les corrupteles al Comitè Olímpic de Samaranch, has d'anar a llegir-te l'article del NYT, si només vas sentir TV3 et penses que el van tractar com un Sant!
Vilaweb i la pàgina de Reagrupament han dit la veritat, els altres una vergonya. El diari AVUI, ara ha publicat algun article d'opinió on tot just s'hi deixa entreveure alguna crítica... els deuen haver donat ordres que, en tot cas, les crítiques siguin molt suaus.
Jordi, és tan sols una demostració els clarobscurs d'un país sencer.
Qui té la veritat?
Publica un comentari a l'entrada