La Vanguardia de dissabte 29 de maig, arran de les intervencions de diverses figures de la política a Sitges, ens deixava unes paraules que cal tenir molt presents:
"Hubo murmullos evidentes cuando Rajoy argumentó por qué nunca apoyará para Cataluña un concierto económico como tienen el País Vasco y Navarra. 'Utilizar este modelo en otro territorio de España sería terrible para las finanzas públicas'. Admitió que su formación apoyó en su día el concierto vasco, pero señaló que extenderlo a una comunidad como Cataluña, 'con 7 millones de habitantes y que representa un 19% del PIB, sería muy lesivo para el interés general'".
Hi ha més expressions que em venen a la memòria, com ara "fes-te fotre". El que queda clar és que, quan es tracta de diferenciar entre els dos partits principals de l'estat, n'hi ha un on es parla més clar que a l'altre.
Que ningú no s'enganyi, però. Ara que el jacobinisme mentider de Zapatero encara ha quedat més en evidència pel que fa al tancament del model autonòmic, ara que el centralisme espanyolitzador de Rajoy ha deixat targeta de visita a tot l'empresariat català (diuen que els que anaren a Sitges encara mormolen), ara que (una vegada més) els gestos de CIU a la Carrera de San Jerónimo son saludats per bona part de l'opinió pública espanyola amb la cantarella habitual (els catalans som fenicis sempre, per un sí o per un no), ara que sembla que ben aviat tindrem resposta al dubte existencial que planteja l'Estatut respecte a la Constitució... Ara més que mai caldrà veure quina serà la resposta de la partitocràcia catalana. S'apropen eleccions. El vot blanc és la tercera força, un veritable grup d'opinió i de pressió.
La independència de Catalunya sobrevindrà per raons econòmiques. Això tampoc és nou. Però cal encara fer obrir els ulls a molta gent, començant pels senyors que divendres passat mormolaven a Sitges tot escoltant les confessions del pitjor líder de l'oposició que ha tigut mai el pitjor president del govern de la història d'Espanya.
