Montilla, una decepció

Montilla havia dit que Zapatero defensa Espanya, i ell defensaria Catalunya. Montilla havia promès que ell defensaria l'Estatut fins al final. Montilla, el nostre president declarat no-independentista, tenia fins ara com a mínim la virtut de que havia dit clarament el que defensaria, l'estatut, i això ho havia complert. Fins ara.
Però després de la sentència del TC (que a mi, com a independentista, no m'afecta ni em fa variar cap plantejament, però a Montilla i als no-independentistes sí que els ha d'afectar molt), crec que Montilla ha decebut. Dir que ell acata però mirarà de seguir negociant l'aplicació de l'Estatut, quan els qui manen a Madrid estan posant la sentència com el sostre de l'autogovern, és simplement enganyar els ciutadans, és simplement deshonestedat. Dir que es vol seguir creient amb l'Estatut quan queda clar que no tenim cap més instrument per defensar el que s'ha retallat és fer el ridícul. Dir, finalment, que Catalunya és una nació essent el 128è president de Catalunya, i després no voler encapçalar la manifestació amb el lema "Som una nació, nosaltres decidim" és simplement una falta de valentia i una deslleialtat envers els catalans que representa. José Montilla s'ha baixat els pantalons davant els seus amos del PSOE de Madrid. Com diu el seu eslògan, "segueix creient", que en català vol dir que segueix obeint els seus superiors.

José Montilla ha decebut i ha defraudat. I amb ell, ho està fent tot el PSC.