Avui, recollint vot anticipat a Pineda, una senyora m'ha explicat que, intentant convèncer un veí seu perquè votés, li ha dit que mai no ho faria, perquè mai no podria oblidar com el van tractar els catalans quan va arribar aquí, als anys 60.
Penso que, dissortadament, aquest senyor té raó. I Catalunya no pot viure amb aquest trauma, i si no ens el traiem de sobre, no ens en sortirem.
Proposo, doncs, que fem una llei de la reconciliació històrica, en què es reconeguin els errors que van fer molts catalans amb la gent que va venir d'Espanya, tan digna com ells. No és que sigui una llei amb una gran aplicació directa, però simbòlicament és molt important.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Lamento profundament el que li va passar a aquest home, crec que sota cap concepte es pot discriminar a ningú per motius d'origen, però pregunto: Aquesta llei què regularia? Què penalitzaria? La discriminació per motius d'origen? Per a això ja tenim una Constitució per fer, per a establir que cap persona pot ser discriminada per motius de raça, llengua o religió.
Si és un gest el que es busca, com el recent homenatge a les víctimes poloneses de la repressió soviètica, cal fer això un homenatge.
Hi ha molts d'aquests a tot Catalunya, gent que quan ha intentat parlar català superant vergonyes se li han rigut a la cara.
Els han aplicat allò tan estúpid de "no destrossis la meva llengua" dels que encara són arrelats al Noucentisme i no s'adonen que la llengua és quelcom viu que està al carrer.
Els mateixos independentistes o catalanistes que han aplicat aquesta segregació fent notar a la gent que no eren d'aquí ni benvinguts, creieu que acceptarien fer una llei d'aquesta mena?
La llei ha de tenir una exposició de motius molt ben raonada i, després, pocs articles, que poden regular per exemple la no discriminació per raó de llengua a l'hora de concedir subvencions a grups musicals, la instauració d'un dia festiu en record de la reconciliació, la no discriminació a l'hora d'accedir a ocupacions públiques per raó d'origen familiar, etc. Moltes d'aquestes coses ja es fan, però solemnitzar-ho i convertir-ho en llei hi dóna un plus.
No sé si és una llei que prosperaria, Manel. Però nosaltres fem propostes: després ja veurem qui les recull. Jo crec que molta gent s'hi podria trobar còmode, perquè tampoc es tracta d'entomar tota la culpa els catalans de sempre, que hi ha hagut bestieses per totes bandes. És, simplement, un acte d'agermanament, que s'hauria de promulhgar juntament amb la constitució, el mateix dia que esdevinguem independents.
Ho trobo molt bona idea . A explorar mes el com a Catalunya la gran majoria vam ser victimes del franquisme , i una d'aquestes expresions va ser la de no tenir acces a la lengua catalana, pels que venien de fora, pero tamb eper olts d edins, que la parlavena casa pero no van poder aproedre a escriure-la correctamenta l'edat enque aixo es fa mes facil. les tensins interetniques tambe van ser en part producte del franquisme, que va jugar al divide y venceras. Aixo no treu que els actors socials hagin d'assumir cadascu la seva part de responsabilitat i no nomes deixar-ho com a fenomen del franquisme (perque la llavor hi queda).
Sergi
Se m'acaba d'ocórrer que pot regular més coses del que sembla. Per exemple: que els ministres hagin de ser obligatòriament la meitat de llengua materna castellana i la meitat, catalana. Segur que trobaríem moltes coses interessants.
Martí, em sembla que aquesta solució és estigmatitzadora i no reflexa la realitat del país, hi ha gent que té un pare catalanoparlant i la mare castellanoparlant i altres combinacions, els ministres han de ser els millors i defensar el pais, vinguin d'on vinguin, a banda que personalment no crec en les quotes.
Jo crec que simplement hem de demanar la igualtat social, que no segueixin dividint-nos segons llengua materna, d'identificació o altres coses. Aquestes divisions són artificials i crec que s'han de rebutjar, i simplement defensem la llibertat lingüística com una cosa personal, privada, que ningú hagi de demanar explicacions per la llengua que cadascú fa servir més.
Una llei de reconciliació històrica, crec que serveix més per denunciar polítiques que s'hagin fet des d'institucions governamentals que després es reconeixen com a errònies. Clarament, l'estat espanyol ha de demanar perdó per haver intentat exterminar la llengua catalana. Les actituds errònies dels individus, però, s'han de corregir d'una forma diferent. El que sí és important és pensar unes lleis específiques que assegurin la llibertat lingüística i la prohibició de qualsevol mena d'actituds discriminatòries en funció de la llengua.
Martí jo parlo d'aquesta gent perquè la terra és seva (almenys ho creuen) I no sé fins a quin punt estarien d'acord en quelcom així.
Fixa't en l'absurd joc de jugar a qui és català o no...
o a ficar la llengua d'una majoria de catalans com una llengua de segona amb un "estatus" especial.
Quan la majoria del poble català hagi de votar aquesta constitució que dius sense considerar la legitimitat de qui la ha fet,(no els ha votat ningú)doncs, si tomben la constitució perquè no els agrada. Què passarà?
Imagina que es convoquen una constituent per redactar una nova constitució i posa el castellà al mateix nivell del català. Es fa un referèndum i s'aprova... Què faríeu?
Jordi em sembla molt encertat el que dius.
"El que sí és important és pensar unes lleis específiques que assegurin la llibertat lingüística i la prohibició de qualsevol mena d'actituds discriminatòries en funció de la llengua."
Perfecte!!
Publica un comentari a l'entrada