19 d’abr. 2010

Reflexió sobre la llengua

Penseu una cosa: fins ara les relacions Catalunya-Espanya no s'han mogut perquè cap de les dues parts no ha baixat del burro.

Espanya, com es veu amb la sentència del Tribunal Constitucional, continua essent un estat franquista. Però els catalans continuem ancorats en les essències verdaguerianes, i això tampoc no atrau gent nova. No sortirem de l'empat.

Hem de ser hàbils i astuts. Si defensem que es pot ser català parlant castellà -i no només ho defensem, sinó que ho garantim i estem disposats a fer lleis que acceptin amb plena normalitat que el castellà és una llengua de Catalunya- els deixarem desarmats. Trencarem l'empat. A favor nostre.

I que ningú tingui por: no sé si el català sobreviurà, però és segur que amb aquesta estratègia té més garantida la supervivència que tal com està a l'actualitat, com a llengua regional d'un Estat que només ens vol per insultar-nos.